jueves, 12 de diciembre de 2013

XXY


"Aunque el binario varón/mujer está construido como natural y se presupone inmutable, el fenómeno de la intersexualidad ofrece una clara evidencia de lo contrario y proporciona una oportunidad para desplegar estratégicamente la «naturaleza» para cortocircuitar los sistemas heteronormativos de sexo, género y sexualidad". (El Eje del mal es Heterosexual, pàg 88) 

La intersexualitat és un tema molt poc explorat en la nostra societat i suscita tot tipus de debats en els cercles feministes i de pensadors contemporanis. En aquesta pel·lícula el tema de la intersexualitat se'ns presenta amb una exquisida sensibilitat, envoltat d'una adolescent història d'amor. Aqui trobem com es pot ser home, dona i com es pot ser els dos alhora. Això és "Una nueva configuración más de los cuerpos, identidades, deseos y sexualidades desde la que confrontar los aspectos violentamente normativizadores del sistema dominante de sexo/género".

Súper recomanable, aquí un enllaç amb descarrega directa: XXY

lunes, 9 de diciembre de 2013

THE HUNGER GAMES


'Els jocs de la fam: en flames', és la segona pel · lícula adaptada de la triologia de noevel·les "The hunger games".

Aqui no som massa fans de les superproduccions, però és interessant veure en pantalla gran la resistència possible a una societat postapocalíptica on el control governamental sembla abastar-ho tot. Inevitablement, veure aquesta cinta ens fa pensar si no estem abocats a acabar així, i inevitablement també ens fa pensar que tots podem ser 'sinsajos'.

Aquesta vegada no hi ha enllaç, senyors, vagin al cinema i surtin fent el signe dels tres dits.

domingo, 1 de diciembre de 2013

HANNAH ARENDT


Pensar a partir d'un profund amor de joventut cap a Heidegger, pensar des de la abstracció, fer filosofia, ser arrogant i... sense sentiments? Hannah Arendt, jueva exiliada, és valentament capaç de mantenir-se al marge del "pensament únic" que domina la seva època respecte a l'holocaust nazi.
Aquesta cinta ens planteja les controvèrsies que es van generar al voltant dels escrits d'Arendt entorn al procés contra Adolf Eichmann a Jerusalem i introdueix les primeres pinzellades de l'expressió "banalitat del mal".

«Que un tal alejamiento de la realidad e irreflexión en uno puedan generar más desgracias que todos los impulsos malvados intrínsecos del ser humano juntos, eso era de hecho la lección que se podía aprender en Jerusalén. Pero era una lección y no una explicación del fenómeno ni una teoría sobre él.» Hannah Arendt.

Enceneu una cigarreta, doneu-li al play, i penseu! Potser feu aplaudiments al discurs final.



lunes, 25 de noviembre de 2013

MASTERS OF SEX


Basada en fets reals, Masters of Sex, és una de les sèries més seductores, sensuals i excitants del moment. La història es centra en els estudis sobre la sexualitat que, a mitjans dels 60, van realitzar el doctor William Masters i la psicologia Virginia Johnson. Aquests estudis van canviar la manera de veure les relacions de parella en la societat americana de l'època.

"A mi m'agrada molt la sèrie per com tracta als personatges femenins, i a la sexualitat femenina. Sembla mentida que havent descobert 'això' ja fa diverses dècades seguim així, amb una supeditació de la sexualitat femenina i una negació al nostre desig com una cosa tan legítima i veritable com el dels homes "

I és cert, jo no ho hagués dit millor.

Vegin, si us plau, Masters of Sex ... i el somriure de Lizzy Caplan.



jueves, 25 de abril de 2013

LOS SEIS MINUTOS MÁS BELLOS DE LA HISTORIA DEL CINE

"Sancho Panza entra en un cine de una ciudad de provincia. Viene buscando a Don Quijote y lo encuentra: está sentado aparte y mira fijamente la pantalla. La sala está casi llena, la galería -que es una especie de gallinero- está completamente ocupada por niños ruidosos. Después de algunos intentos inútiles de alcanzar a Don Quijote, Sancho se sienta de mala gana en la platea, junto a una niña (¿Dulcinea?) que le ofrece un chupetín. la proyección está empezada, es una película de época, sobre la pantalla corren caballeros armados, de pronto aparece una mujer en peligro. Inmediatamente Don Quijote se pone de pie, desenvaina su espada, se precipita contra la pantalla y sus sablazos empiezan a lacerar la tela. Sobre la pantalla todavía aparecen la mujer y los caballeros, pero el rasgón negro abierto por la espada de Don Quijote se extiende cada vez más, devora implacablemente las imágenes. Al final, de la pantalla ya no queda casi nada, se ve sólo la estructura de madera que la sostenía. El público indignado abandona la sala, pero en el gallinero los niños no paran de animar fanáticamente a Don Quijote. Sólo la niña en platea lo mira con desaprobación.

¿Qué debemos hacer con nuestras imaginaciones? Amarlas, creerlas a tal punto de tener que destruir, falsificar (este es, quizás, el sentido del cine de Orson Welles). Pero cuando, al final, ellas se revelan vacías, incumplidas, cuando muestran la nada de la que están hechas, solamente entonces pagar el precio de su verdad, entender que Dulcinea -a quien hemos salvado- no puede amarnos."

Con esta página y media se cierra el libro de Giorgio Agamben, Profanaciones. Si queréis pasearos por estas páginas intensas, que no forman una novela pero están llenas de literatura, en este enlace tenéis el libro entero:

jueves, 14 de marzo de 2013

70M2 de MIGUEL ANGEL CARMONA

70M2 es un cortometraje de los que siempre esperamos ver y que pocas veces llegan. Este cumple todas las características que le pedimos a un corto: intriga, suspense, y capacidad de sorprendernos en un escenario cualquiera.  A nivel de trabajo artístico podemos destacar una magnifica actuación y un profesional dominio de cámara y de fotografía. 

Ante todo 70m2 es una historia emocionante de amor y desamor, es un paseo que nos lleva desde el inicio de una vida en pareja, hasta el final de toda una vida juntos,  una historia que sabe utilizar su tiempo y su espacio haciendonos sentimentalmente participes de cada uno de los hechos que se van sucediendo.

Desde Libristic recomendamos que veáis este gran cortometraje de 15 minutos. Pinchando en el enlace, tenéis el corto completo. 


lunes, 4 de marzo de 2013

CUENTOS de ANTÓN CHÉJOV


“Ningún escritor ha creado con menos énfasis personajes tan patéticos como los de Chéjov[1]” 

Los cuentos de Chéjov están llenos de palabras grises que impregnan las vidas infames que va creando. Los motivos de sus historias son ordinarios y hasta rozan el patetismo la mayoría de las veces. Los “héroes chejovianos” han sido despojados de cualquier pizca de heroísmo, proeza o gracia. 

Chéjov es capaz de crear una atmósfera muy particular que transporta al lector a situaciones emocionales impactantes, partiendo de historias ordinarias y de personajes corrientes. Médicos, profesores, monjes… no son convertidos en héroes en las páginas escritas por Chéjov, pero el efecto que causa su lectura és irrevocable.

Libristic te invita a leer algunos de los cuentos del escritor ruso Antón Chéjov. Para nuestro gusto, uno de los mejores cuentistas de todos los tiempos.




[1] Nabokov, V. Curso de literatura rusa. Barcelona. Zeta bolsillo. 2009. p. 442.

sábado, 2 de marzo de 2013

EL EXTRANJERO de ALBERT CAMUS


En "El Extranjero" de Albert Camus, el concepto de extranjero va más allá de la definición estricta del término. El protagonista del libro, Meursault, es extranjero a toda convicción, a toda norma, a todo límite o precepto moral. Es extranjero a la religión y a la sociedad que la rodea. Su nihilismo profundo, el absurdo de la vida que le envuelve, el desencanto con todo lo que no es él mismo, le convierte en extranjero esté donde esté.

"Pienso entonces, con frecuencia, que si me hubieran hecho vivir en un tronco de árbol seco, sin más empleos que mirar la flor del cielo sobre mí cabeza, me habria habituada poco a poco. Habría esperado los vuelos de pájaros o los encuentros de nubes como esperaba aquí las curiosas corbatas de mi abogado y como, en otro mundo, aguardaba hasta el sabado para estrechar el cuerpo de Marie. Otros eran más desgraciados que yo. Era además una idea de mamá, y ella la repetía con frecuencia, decia que terminaba uno por acostumbrarse a todo "

Esta provocadora y aclamada novela de Albert Camus, publicada en 1942, se nos presenta como una denuncia de la sociedad occidental después de la IIGM. Desde Libristic os recomendamos leer "El Extranjero" pinchando el enlace inferior.

jueves, 28 de febrero de 2013

PAPERMAN

"Paperman" ha guanyat l'Òscar a millor curtmetratge animat a la darrera edició dels guardons (2013).

Aquest curt ens conta una màgica història d'amor que transcorre en un Nova York en blanc i negre. La bellesa dels seus dibuixos i la música de fons són un plaer per als nostres sentits. 

Des de libristic us convidem a veure el curtmetratge de 6 minuts íntegre fent clic en aquest enllaç.

jueves, 21 de febrero de 2013

BLANCANIEVES de PABLO BERGER


Guanyadora de 10 premis Goya 2013, "Blancanieves" de Pablo Berger ens transporta a l'Espanya dels anys 20, versionant el popular conte dels germans Grimm. Aquesta pel·lícula és una forta aposta pel cinema mut amb aires gòtics.

"Blancanieves" té una memorable bellesa estètica, banyada per l'aire andalús dels anys vint. La fusió d'un conte conegut per tots amb l'esplenorositat visual del blanc en negre, fa d'aquesta cinta una de les més sorprenents dels últims temps.

Des de Libristic et convidem a veure-la, gratuïtament, en el següent enllaç.


martes, 19 de febrero de 2013

LA METAMORFOSIS de KAFKA


La metamorfosis de Kafka es una fantasía que sustituye la familiaridad, la comodidad,… por lo extraño, lo misterioso, lo intranquilizador. Introduce zonas oscuras formadas por algo completamente “otro” y oculto, espacios que están más allá de los límites de lo humano y de lo real. Hablar de fantasía en la Metamorfosis es hablar de transformación, de transgresión del orden establecido. Una fantasía que se coloca de manera inquietante entre la realidad y la ficción, entre lo realista y lo maravilloso. Su función subversiva deriva de esta posición tan incómoda. Las novelas góticas de Mary Shelley, los cuentos de Poe, la Metamorfosis de Kafka, las novelas de Calvino o los cuentos de Cortázar, representan la profunda insatisfacción y frustración que se experimenta frente a un orden cultural que derrota al deseo. Si quieres leer esta novela, aquí te dejamos un enlace de descarga gratuita.

lunes, 18 de febrero de 2013

HIJOS DE LAS NUBES, la última colonia.

"Hijos de las nubes, la última colonia" ha guanyat el premi Goya a millor pel·lícula documental de l'any 2013.

Aquesta cinta porta a l'espectador des de les arrels del conflicte fins a la situació actual de l'estancament i oblit de la causa saharauí. També planteja com, moltes vegades, la falta de solució es deu a interessos polítics i estratègics. 

El conflicte saharauí és un poroblema amb el qual l'actor i productor d'aquest documental, Javier Bardem, s'ha implicat activament des de fa molts anys. Volem reproduir aquí les seves paraules en recollir el guardó i us convidem a veure la pel·lícula gratuïtament a l'enllaç inferior.


“Muchas gracias por este regalo porque hoy es un día muy triste para el Sahara y para los defensores de los derechos humanos en general, 24 jóvenes han sido juzgados por el tribunal militar de Marruecos por el simple hecho de manifestarse pacíficamente por los derechos del pueblo saharaui, a varios de ellos se les ha condenado a cadena perpetua, el resto a 20 y 30 años de cárcel, el estado español y el gobierno debería oponerse rotundamente a tan injusta y desproporcionada condena. En el Sahara no se puede recortar en salud porque no hay hospitales, y no se puede recortar en educación y cerrar escuelas, como aquí, porque no hay colegios, y tampoco se les puede echar a la calle, de sus casas, como aquí, porque ya fueron desahuciados hace 35 años, más de 35 años, cuando les abandonamos. Es importante que no permitamos que esto suceda aquí y que nada de eso siga sucediendo allí, muchísimas gracias por vuestro apoyo y ¡Sahara Libre!”


viernes, 15 de febrero de 2013

HOMELAND


Homeland és, sense cap dubte, la sèrie del moment. Fa poques setmanes ha estat premiada com a millor sèrie drama en els Golden Globes i els seus protagonistes també es van emportar, ambdós, les estatuetes a millor actriu i actor principal.

No podem deixar de veure en Homeland un entrellat de successos que replantegen la situació actual entorn a la guerra contra el terrorisme islàmic post 11S. Aquí es posen en escac els imaginaris culturals de la societat americana -i per expansió mediàtica, també els de l'occidental- respecte al subjecte islàmic i la seva vinculació directa amb el "terrorisme".

Homeland no és gens hipòcrita ni generosa amb l'espectador. Un guió astut i les reaccions imprevisibles i desesperades d'una protagonista bipolar ens transporten a estats d'èxtasi constant, que no decauen en el transcurs dels episodis.

La incertesa immediata que provoca Homeland unida a la refelxió que comporta la seva història són els ingredients que fan d'aquesta sèrie una ficció digna d'admirar.

Aquí us deixem un enllaç directe i gratuït al primer episodi de Homeland. Des de Libristic esperem que us agradi!

miércoles, 13 de febrero de 2013

CHEMA MADOZ

Chema Madoz, guanyador del Premi Nacional de Fotografia l'any 2000, és un fotògraf amb gran repercussió artística al món de la fotografia contemporànea. El seu treball demostra una técnica molt acurada pel que fà a la creació i edició d'imatge. El resultat és una explosió de la imaginació que revoluciona els objectes i paisatges més quotidians i ordinaris del nostre voltant. 

Amant del blanc i negre, aquest fotògraf té una personalitat molt potent i molt fàcil d'identificar després d'haver recorregut visualment algunes de les seves fotografies. 

Des de Libristic us convidem a que descobriu les seves imatges més conegudes i que degusteu la màgia creativa de Madoz. Sense cap dubte, no deixa indiferent.

lunes, 4 de febrero de 2013

LINCOLN de STEVEN SPIELBERG


El cinema comercial, un dels grans mecanismes d’entreteniment de la nostra cultura és també una poderosa influència en la percepció social de certes qüestions. A la nostra cartellera i nominada als Oscar, trobem una pel·lícula amb aires de grandiloqüència pel que fa al domini de l’argot polític, que ens dibuixa un retrat del president nord americà Abraham Lincoln.

La pel·lícula "Lincoln", té la intenció de mostrar-nos com van passar les coses en un moment determinat de la història, en concret ens conta com es va dur a terme un dels fets més transcendents en l’etapa de govern de Lincoln, a saber, l’abolició de l’esclavitud. Però què es deixa fora aquesta cinta?

El professor Vicenç Navarro, catedràtic de ciències polítiques i polítiques públiques a la Universitat Pompeu Fabra ens ho conta al seu article “Lo que la película Lincoln no dice sobre Lincoln”.  Aquí deixem l’enllaç, per si algú li vol pegar una ullada.

viernes, 1 de febrero de 2013

GATS AL TERRAT de LETÍCIA MARRADES


Letícia Marrades és una poetessa que es mou entre la filosofia i les lletres catalanes. Amb una generositat immensa ens ha confiat la publicació d’aquest poemari foto-il·lustrat. Les imatges d’Arnau Pascual acompanyen els versos i, encara més enllà, desenvolupen un univers que corre en paral·lel, formant una espècie de doble molt suggerent.
El ventall d’influències que salpica la poesia de Letícia va des de Baudelaire fins a Maria Josep Escrivà, passant per Ausiàs March, Miquel Martí i Pol, Joan Salvat Papasseit o Joan Vinyoli. Sobretot tenim a les mans una escriptura fortament inspirada per la poesia de postguerra. Té, simbòlicament, molt present a Josep Carner -noucentista preocupat per un català acurat-. I el darrer nom, que ens hem guardat pel final perquè ressona més fort que els altres, és el de Vicent Andrés Estellés. Del Llibre de Meravelles d'Estellés Letícia en pren la idea de tríptic. Així el seu poemari es desenvolupa en tres temps:
El present que s’esfuma conforma la primera part del llibre i la més curta. És l’instant que defuig, tal volta, com deia Milan Kundera, la condemna més insuportable de l’home és deixar passar de llarg l’infinit de l’instant. El passat, la part central del llibre i la més important perquè, malgrat l’alegria que ens vessen els versos de Gats al terrat, el poemari naix d’una enyorança. El futur, un futur carregat de diferència. Amb el símbol del gall (aclucada d’ull a Joan Vinyoli) que representa que l’alba ve plena de possibilitats renovades. La influència del filòsof francès Michel Foucault és un ressò constant que es fa més audible en aquesta tercera part.
La figura del gat és el símbol més important per a la poetessa. I fa referència a moltes coses, però sobretot a l’instant, a la immediatesa. Gats, gats que passegen pels racons com un recordatori constant de que les coses poden ser d’una altra manera.
Amb aquestes paraules, fruit d’una llarga conversa amb Letícia, vos convidem a encetar el poemari, el llibre ja no pertany a l’autora després d’escriure el punt i final. Qui sap si mai ha estat cosa seva, qui sap si les paraules han omplit d’experiències a la poetessa i no al revés. Sigui com sigui aquí el teniu perquè cadascú el faci seu, i com a imperatiu de lectura aquest:
“No m’importa el dogma, senzillament abrace o deteste als desconeguts” Gats al terrat.
Que la transgressió és la raó de ser de la literatura ho sabem des de fa dos segles, però en aquest poemari la transgressió s’ha encarnat en paraules afirmatives. Paraules que no són un no a les normes, són un si a la part viva de la vida.
“Que ja no hi ha foscor i que tot puga ser” Gats al terrat.

jueves, 31 de enero de 2013

LA RESISTENCIA de ERNESTO SABATO.



“La resistencia” ens transmet la sensació d’estar vivint un temps terminal. A les seves pàgines hi trobem un diagnòstic afinadíssim de la nostra cultura, la moderna, l’occidental. Sabato descriu una manera de viure i una manera de ser que es troben a les acaballes. El subtítol: una reflexión contra la globalización, la clonación, la masificación, conforma gran part de la trama d’aquest petit assaig. Però, travessant aquesta visió de fi del món que ens transmet “La resistencia”, hi trobem també la possibilitat de crear quelcom nou; la fe en la vida humana i en la seva capacitat de resistir aquest embat; la urgència d’actuar enmig del passatge decisiu de la història que ens ha tocat viure. Un moment que l’autor compara amb el pas de la Roma imperial al feudalisme, o de l’Edat Mitjana al capitalisme. A nosaltres, que tenim els peus sobre un trespol que trontolla, Sabato ens incita a crear, a crear-nos de bell nou. Malgrat el teló de fons sigui l’amarg declivi d’una manera de viure, o precisament per això. I aquesta incitació es vesteix, sense cap dubte, amb l’encisadora manera d’escriure d’aquest gran novel·lista.